GIACOMO PUCCINI

Compositor italià, autor d'òperes que destaquen per la seva intensa emoció i teatralitat, tendre lirisme, orquestració colorista i rica línia vocal. Puccini va néixer el 22 desembre 1858 a Lucca en el si d'una família de músics eclesiàstics. Des del segle XVIII tots els Puccini van ser organistes i mestres de capella a l'església de San Martino d'aquesta ciutat. L'últim va ser el seu pare.

El 1880 Puccini va escriure la Messa di Gloria, a la vista de la qual un oncle seu, Fortunato Magi, va decidir fomentar la seva educació musical. Després d'estudiar música al conservatori de Milà i de moltes privacions pels seus escassos recursos (1880-1883), va escriure la seva primera òpera Le Villi (1884), el que li va valer l'encàrrec d'una segona òpera, Edgar (1889), i l'amistat per tota la vida de Ricordi, un dels principals editors musicals. La seva tercera òpera, Manon Lescaut (1893), va ser considerada obra d'un geni. No obstant això, La Bohème (1896), dirigida per Arturo Toscanini en la seva estrena a Torí, no va ser ben rebuda pel públic, encara que algunes de les seves àries es troben entre les més populars del repertori actual. Però els seus següents composicions van llançar a Puccini a la fama mundial.


Altres òperes d'aquest compositor són Tosca (1900), Madame Butterfly (1904), que no va agradar en la seva estrena a La Scala de Milà, encara que més tard va ser un èxit quan Puccini la va revisar, La fanciulla del West (1910), La Rondine (1917) i El Trittico, trilogia d'òperes en un acte que comprèn Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi (1918). Va morir el 29 de novembre de 1924 a Brussel quan componia Turandot, obra que va completar Franco Alfano. Estrenada l'any 1926 és la seva òpera més exòtica.


La Bohème, Tosca, Madame Butterfly i Turandot, les tres primeres amb llibrets de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, ja pertanyen al repertori clàssic i totes destaquen per la seva sumptuosa orquestració, melodies vocals sostingudes i un control del ritme que permet manipular de manera eficaç la reacció emocional del públic. Un dels temes recurrents en les seves òperes és la destrucció d'una jove innocent a mans d'una societat insensible. En Madame Butterfly la protagonista mostra una evolució emocional i una noblesa que converteixen el final en una escena de gran dramatisme. Les seves qualitats musicals i escèniques el situen entre els compositors d'òpera més destacats

Verdi. El bridis de La Traviata

Compositor: Giuseppe Verdi
Libreto: Francisco María Piave, basado en la obra La Dama de las Camelias de Alejandro Dumas jr.
Título original: La Traviata
Estreno: La Fenice de Venecia
Fecha: 1853 - 06 de marzo
Acción: París a mediados del siglo XIX





ALFREDO
Libiam nè lieti calici ———- Bebamos alegremente de este vaso
Che la bellezza infiora, ——- resplandeciente de belleza
E la fuggevol ora ————– y que la hora efímera
S’inebri a voluttà. ————– se embriague de deleite.
Libiam nè dolci fremiti ——- Bebamos con el dulce estremecimiento
Che suscita l’amore, ———– que el amor despierta
Poichè quell’occhio al core — puesto que estos bellos ojos

(indicando a Violeta)

Onnipotente va. ————– nos atraviesan el corazón.
Libiamo, amor fra i calici — Bebamos porque el vino
Più caldi baci avrà. ———- avivará los besos del amor

TODOS
Libiamo, amor fra i calici — Bebamos porque el vino
Più caldi baci avrà. ———- avivará los besos del amor.

VIOLETTA
(S’alza.) ————————– (levantándose)
Tra voi saprò dividere ———- Yo quiero compartir
Il tempo mio giocondo; ——– mi alegría con todos vosotros;
Tutto è follia nel mondo ——- todo en la vida es locura
Ciò che non è piacer. ———– salvo el placer.
Godiam, fugace e rapido ——- Alegrémonos
È il gaudio dell’amore; ———- el amor es rápido y fugitivo.
È un fior che nasce e muore, — Es una flor que nace y muere
Nè più si può goder. ————- y del cual no siempre se puede disfrutar.
Godiam c’invita un fervido —– Alegrémonos pues una voz encantadora,
Accento lusinghier. ————– ferviente, nos invita.

TODOS
Godiam la tazza e il cantico —– ¡Alegrémonos!. El vino y los cantos
La notte abbella e il riso; ——— y las risas embellecen la noche;
In questo paradiso —————– y que el nuevo día
Ne scopra il nuovo dì. ———— nos devolverá al paraíso.

VIOLETTA
(ad Alfredo) ———————– (A Alfredo)
La vita è nel tripudio. ———— La vida solo es placer.

ALFREDO
(ad Violetta) ———————– (A Violetta)
Quando non s’ami ancora. ——– Para aquellos que no conocen el amor.

VIOLETTA
(ad Alfredo) ———————– (A Alfredo)
Nol dite a chi l’ignora. ———– No hablemos de quien lo ignora

ALFREDO
(ad Violetta) ———————– (A Violetta)
È il mio destin così ————— Es mi destino.

TODOS
Godiam la tazza e il cantico —- ¡Alegrémonos!. El vino y los cantos
La notte abbella e il riso; ——– y las risas embellecen la noche;
In questo paradiso —————- y que el nuevo día
Ne scopra il nuovo dì. ———– nos devolverá al paraíso.

Verdi

Neix a Le Roncole al 1812, un petit poble del nord d’Italia.

Quan tenia un any d’edat Napoleó va abdicar a Fontaineblau i els exercits aliats d’Austria i Russia van expulsar al francessos d’Italia.

Uns soldats rusos, de pas per Le Roncole van saquejar el petit poble i van violar i assessinar a alguns habitans, la mare de Verdi i ell es van amagar al campanari de l’esglesia per salvar-se.

No va aprobar l’examen del conservatori de Milà i va dir:
“No em van volguer admetre de jove. No em tindran de vell”.

No només va dedicar la seva vida a la música , sino que va ser una de les figures principals del Risorgimento, moviment a favor de l’unificació d’Italia.






AIDA



La va escriure a rel d’un viatje al canal de Suez.

L’acció transcorre a l’Egipte dels Faraons.

Ramadés es el comandant de l’armada egipcia lluitant contra l’invasió d’Etiopia.
La filla del faraón –Amneris- estima a Ramadés, però aquesta descubreix que està enamorat de Aida la seva esclava etíope.
Quan torna victoriós Ramadés, se li concedeix la ma d’Amneris.
Un dels capturats es Amonastro, para de Aida, aquest s’entera per una trovada entre Aida i Ramadés del recorregut que farà Egipto per atacar a Etiopia. Ramadès es dona conte que Amonostro ha escoltat i aquest li diu que ell es el rei d’Etiopia.

Ramadés es condemnat a mort enterrat viu per la seva traició, morint Aida i Ramadés junts.

Verdi. El genio independentista.

Estoy colaborando en Bellvei Radio 104.7Mhz-Radio Banyeres con una sección que se llama "Klasikass, la música clásica en mayúsculas".

Estoy preparando el próximo programa, que después colgaré en este blog, sobre la vida de Giuseppe Verdi y su obra. Desvelaré algún dato curioso y poco conocido, y escucharemos algún pasaje de su genial Opera AIDA.

Ferran Sor

L’Escolania de Montserrat, de la qual tenim notícies escrites des de principis del segle XIV, ha estat, tradicionalment, bressol de bons músics, alguns dels quals han aconseguit un reconeixement universal. Un d’aquests músics de fama universal, tot i que força desconegut encara entre nosaltres, va ser el guitarrista i compositor Ferran Sor ( o Sors) que van anomenar el Beethoven de la guitarra.

Ferran Sor va nèixer a Barcelona, l’any 1778. Es va formar com a músic a l’Escolania de Montserrat. Tot i que durant la guerra del Francès, en un primer moment, va combatre els francesos, es va acabar afrancesant i va haver de marxar a l’exili, amb el retorn al poder de Ferran VII. Va viure a París, entre els anys 1813 i 1815, i a Londres, entre 1815 i 1823, any en què es va traslladar a Rússia. Va compondre ballets, simfonies, música religiosa, cançons i, fins i tot una òpera. Va ser un músic i compositor reconegut en la seva època i, més enllà, ha esdevingut un dels grans referents mundials de la guitarra, sobretot pel seu cèlebre tractat Méthode pour la Guitare, considerat un clàssic d’aquest instrument.

A Rússia va tenir una consideració especial: va compondre una marxa fúnebre per al funeral del tsar Alexandre I i el ballet Hercule et Omphale per a la coronació de Nicolau I. El seu ballet Cendrillon va ser l’obra escollida per inaugurar el famós Teatre Bolxoi de Moscou, el 18 de gener de 1825.

L’any 1827 va tornar a París on residiria fins a la seva mort, l’any 1839.

Aquí teniu un exemple de la seva obra:

OPERALIA 2009

Este año se celebra el concurso de Operalia en Milan (Italia), los dias 25 de abril al 2 de mayo.

Esperamos ver ganadores con la calidad de la anterior convocatoria -2009- la soprano rusa Julia Novikova. Si quereis escucharla en dos fragmentos visitar su pagina:

Uno de la aria "Caro nome" de la opera de Verdi "Rigoletto" en la que da vida a una Gilda sensual y guapístima cantando alrededor y sobre la cama de su dormitorio.

Otro, una aria de Lakmé de Leo Delibes, a l u c i n a n t e!

Genios de Operalia

El ganador de Operalia en su convocatoria de 2006 es un ejemplo excelente de la calidad de este evento musical del bell canto.

Aquí os dejo a Guisuppe Gipali interpretando "Nessun dorma" la famosa aria de la opera Turandot de Puccini.