GIACOMO PUCCINI
Compositor italià, autor d'òperes que destaquen per la seva intensa emoció i teatralitat, tendre lirisme, orquestració colorista i rica línia vocal. Puccini va néixer el 22 desembre 1858 a Lucca en el si d'una família de músics eclesiàstics. Des del segle XVIII tots els Puccini van ser organistes i mestres de capella a l'església de San Martino d'aquesta ciutat. L'últim va ser el seu pare.
El 1880 Puccini va escriure la Messa di Gloria, a la vista de la qual un oncle seu, Fortunato Magi, va decidir fomentar la seva educació musical. Després d'estudiar música al conservatori de Milà i de moltes privacions pels seus escassos recursos (1880-1883), va escriure la seva primera òpera Le Villi (1884), el que li va valer l'encàrrec d'una segona òpera, Edgar (1889), i l'amistat per tota la vida de Ricordi, un dels principals editors musicals. La seva tercera òpera, Manon Lescaut (1893), va ser considerada obra d'un geni. No obstant això, La Bohème (1896), dirigida per Arturo Toscanini en la seva estrena a Torí, no va ser ben rebuda pel públic, encara que algunes de les seves àries es troben entre les més populars del repertori actual. Però els seus següents composicions van llançar a Puccini a la fama mundial.
Altres òperes d'aquest compositor són Tosca (1900), Madame Butterfly (1904), que no va agradar en la seva estrena a La Scala de Milà, encara que més tard va ser un èxit quan Puccini la va revisar, La fanciulla del West (1910), La Rondine (1917) i El Trittico, trilogia d'òperes en un acte que comprèn Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi (1918). Va morir el 29 de novembre de 1924 a Brussel quan componia Turandot, obra que va completar Franco Alfano. Estrenada l'any 1926 és la seva òpera més exòtica.
La Bohème, Tosca, Madame Butterfly i Turandot, les tres primeres amb llibrets de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, ja pertanyen al repertori clàssic i totes destaquen per la seva sumptuosa orquestració, melodies vocals sostingudes i un control del ritme que permet manipular de manera eficaç la reacció emocional del públic. Un dels temes recurrents en les seves òperes és la destrucció d'una jove innocent a mans d'una societat insensible. En Madame Butterfly la protagonista mostra una evolució emocional i una noblesa que converteixen el final en una escena de gran dramatisme. Les seves qualitats musicals i escèniques el situen entre els compositors d'òpera més destacats
El 1880 Puccini va escriure la Messa di Gloria, a la vista de la qual un oncle seu, Fortunato Magi, va decidir fomentar la seva educació musical. Després d'estudiar música al conservatori de Milà i de moltes privacions pels seus escassos recursos (1880-1883), va escriure la seva primera òpera Le Villi (1884), el que li va valer l'encàrrec d'una segona òpera, Edgar (1889), i l'amistat per tota la vida de Ricordi, un dels principals editors musicals. La seva tercera òpera, Manon Lescaut (1893), va ser considerada obra d'un geni. No obstant això, La Bohème (1896), dirigida per Arturo Toscanini en la seva estrena a Torí, no va ser ben rebuda pel públic, encara que algunes de les seves àries es troben entre les més populars del repertori actual. Però els seus següents composicions van llançar a Puccini a la fama mundial.
Altres òperes d'aquest compositor són Tosca (1900), Madame Butterfly (1904), que no va agradar en la seva estrena a La Scala de Milà, encara que més tard va ser un èxit quan Puccini la va revisar, La fanciulla del West (1910), La Rondine (1917) i El Trittico, trilogia d'òperes en un acte que comprèn Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi (1918). Va morir el 29 de novembre de 1924 a Brussel quan componia Turandot, obra que va completar Franco Alfano. Estrenada l'any 1926 és la seva òpera més exòtica.
La Bohème, Tosca, Madame Butterfly i Turandot, les tres primeres amb llibrets de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, ja pertanyen al repertori clàssic i totes destaquen per la seva sumptuosa orquestració, melodies vocals sostingudes i un control del ritme que permet manipular de manera eficaç la reacció emocional del públic. Un dels temes recurrents en les seves òperes és la destrucció d'una jove innocent a mans d'una societat insensible. En Madame Butterfly la protagonista mostra una evolució emocional i una noblesa que converteixen el final en una escena de gran dramatisme. Les seves qualitats musicals i escèniques el situen entre els compositors d'òpera més destacats
Publicar un comentario